Descartes

Descartes és un dels filòsofs més importants de la historia. La seva tasca és intetar trovar quines són les certeses. Ell fa un exercici que es diu "Dubte metòdic". Consisteix en ficar en suspensió el seu judici i dubtar de tot. El "Dubte metòdic" consta de "meditacions metafísiques" i d' "El discurs del mètode". Dubta de tot, posa en dubt els sentits, el si estem desperts, la capacitat de raonar, la nostra salut mental...
Cogito, ergo sum= pienso y luego existo.
Segons Descartes només hi ha tres substàncies que tenen existencia per elles mateixes i que no depenen d'una altra realitat per existir:

- Res cogitans: Substància pensant o ànima. L’essència d’aquesta realitat és el pensament i encara que és una substància imperfecta (pot caure en l’engany o la il·lusió) poseeix una arma potent: la raó.

- Res extensa: Substància material o món. La formen tots aquells éssers que tenen una localització espaciotemporal i estan sotmesos a les lleis de la física.

- Res infinita: Substància divina o Déu. Es caracteritza per ser perfecta, eterna i infinita. És ontològicament la realitat suprema i és la que garanteix el nostre coneixement sobre la realitat. En sentit estricte, és l’única que pròpiament mereix el qualificatiu de substància, ja que és l’única que no ha estat creada per ningú i que existeix per sí mateixa.