Aristòtil

Hi ha dos problemas envers la posición dualista de Plató:
- 1r. Problema epistemològic: Es refereix a com accedim a la realitat i a les idees. Pensa que no tothom és capaç d'accedir de la metixa manera racional.
- 2n. Problema ontològic: Es planteja l'existència separada de les idees, perquè em de multiplicar els mons, perquè la ideaha de tenir una existencia separada del particular...

El concepte principal de la metafísica aristotílica és la substància individual.

Teoria Hilemòrfica: Qualsevol particular que existeix és la substància individual. Són les coses, els ojectes... Aquesta substància individual és un conjunt de 2 elements:
   - Matèria: Ve a respondre la pregunta de: De què està fet això? és indeterminada, és a dur, la fusta quan la pensem és una materia que no té determinació.
   - Forma: Determina la materia. Ve a respondre la pregunta: Què és? Les formes són essències universals.
         -La matèria individualitza la forma i la forma determina la materia.
En l'èsser humà la nostra mtèria seria el cos i la nostra forma, l`'ànima.

Morfeo: És el Déu dels somnis. Els somnis són formes sense materia, són formes pures.
El principi bàsic de la física isotètic és que tot el que es mou, es mou per alguna cosa. L'ànima permet que el cos es pugui moure.
Les substàncies es poden transformar, poden poden canviar. Hi ha 2 tipus de canvis:
- Canvi accidental
- Canvi substancial: Canvi important, profund, canvia interament la substància. El que canvia és la forma i la materia es conserva.

2 formes de ser:
- Ser en potencia: La llavor en potencia és un arbre. Les coses no són només una cosa, sinó el que són i totes les potències que tenen. Potències fa referencia a tot allò que un pot arribar a ser.
- Ser en acte: Allò que ets actualmente, en l'actualitat.