Fal·làcies i sofismes

Una fal·làcia és un raonament que d'entrada sembla vàlid però que en realitat és incorrecte perque conté algun error.
Les fal·làcies són molt habituals, perquè els parlants sovint cometem errades argumentatives.
Un sofisme és una fal·làcia feta aposta, amb la intenció de confondre o d'enganyar els que ens escolten.
Hi ha dos tipus de fal·làcies: les formals i les informals.
1. Formals: La inconcluència està en la estructura lógica de l'argument.
  1.1. Afirmació del conseqüent: Suposem que tenis una implicación del tipos: "Si es produeix A, asesores tambo s'ha de produir B". La fal·làcia apareix quan es produeix B i afirmem que também s'ha produit A.
   p--->q
   q
   --------
   p
 
   1.2. Negació de l'antecedent: Suposem que tenis una implicación del tipos: "Si es produeix A, asesores tambo s'ha de producir B". L al·làcia aparéis cuan no es produeix A i per axil afirme que tampoco es produeix B.

2. Informals. L'error està en el contingut.
   2.1. Argument ad ignoratiam: Consisteix en afirmar que un fet ha de ser veritable només pel fet que ningú no ha pogut demostrar que sigui falsa. També es pot formular a l'inrevés. Ex: Déu no existeix, perqué no ha aconseguit demostrar-ne l'existència.
   2.2. Petició del principi: Són arguments circulars. és un raonament erroni que utilitza en les seves premises allò que es vol demostrar. Ex: El que aquest llibre afirma és veritat perquè coincideix amb el que diu el professor. I el que diu el professor és cert, perquè és el mateix que diu el llibre.
   2.3. Argument ad hominem: Aquest argument mira de rebutjar una afirmació deaqualificant la persona que l'enuncia. Ex. El mete m'ha recomanat que no bugui. Per no penso fer-li cas, perquè jo l'he vist a ell beben alguna vegada.
   2.4. Argument ad baulum: Consisteix a forçar a algú mitjançant amenaces perquè accepti les nostres afirmacions. Ex: Aquesta assignatura és molt important. Val més que tu també ho creguis, perquè, si no comparteixes la meva opinió, et suspendré.
   2.5. Argument ad populum: Mira de convèncer-nos que una afirmació és cerca perquè la major part de la gent l'acepta. Ex: Tota la gent que conec fa trampes en el pagament dels impostos. Per això, jo també ho faig.
   2.6. Argument ad verecundiam: Argument que consisteix a adefensar basant-se en el fet que ha estat acceptada per una persona important. Ex: El meu pare diu que l'Univers és infinit. Com que ell en sap molt més que jo, és segur que diu la veritat.
   2.7. Argument post hoc perga propter hoc: Literalment això vol dir: "S'ha esdevingut després d'això, per tal és conseqüència d'això". Ex: Em vaig posar la camisa groga i vaig suspendre l'examen. per tant, el meu suspens és degut a aquest color, que em va portar mala sort.