3 preguntes fonamentals i Ludwig Wittgenstein

3 preguntes kantianes (Kant):
- Què puc conèixer? Ciència, veritat... tema del coneixement (epistemologia)
- Què he de fer? Acció, ètica, política...
- Què puc esperar? Sentit de la vida, transcendència...

La resposta a aquestes tres preguntes és la mateixa que respondre: "Què és l'ésser humà?"
La nostre relació amb el món no és natural, sinó que és mediatitzada per tot un conjunt de símbols, de formes. que constitueixen la xarxa simbòlica.
Els signes son representaciones de la realitat. S'hi poden distinguir el significant i el significat.
Es poden distingir 4 tipus de signes:
1. Els signes naturals: els senyals (indicis) són signes naturals en què la relació entre el significat i el significant és una connexió entre l'efecte i la causa.
2. Signes convencionals: No s'hi dóna cap connexió natural entre significat i significant.
  2.1.: Les eines són signes convencionals en els quals es mira de representar per mitjà d'analogies l'objects representat. Hi ha una relació de semblanza entre significant i significa.
  2.2.: Símbols: Són signes convencional no icònics, en les quals la connexió entre el significa i el significant és completament arbitrària.
3. Icones
4. Símbols

Ludwig Wittgenstein:
Hi ha dos tipus de llenguatges:
- Natural: "Avui és divendres".
- Formal: H20 (química), E=mc2 (física). de la lógica...

1. Tractatus logico-philosophicus-->Teoria representativa, referencial.
El llenguatge estableix el límit del que podem pensar. "Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món".
El llenguatge és l'estructura que en permet descriure el mon a partir de figures linguistiques. Les paroles fan referència a objectes del mon i les que no, no poden fer ciència.
El mon és el conjunt de coses (objectes) i fets (enunciats). els fets poden ser verdaders, falsos o sense sentit. Els verdaders i els falsos són d'evidència empímica. Un exemple de sense sentit seri: "Déu existeix" ja que no se sap quin és el referent (referent?).

2. Investigacions filosófiques
Es basa en dues preguntes: "Què diem?" i "Què fem?".
"El llenguatge és una caixa d'eines que utilitzem segons els nostres interessos".
Entre els parlats ha d'haver el mateix joc de llenguatge, és a dir, han de tenir el mateix vocabulari. Cada joc de llenguatge té una forma de vida. En una mateixa situació podem interpretar diferents coses, i jugar a diferents jocs.