El pensament polític de Maquiavel

La concepció política de Maquiavel es basa en:

• El refús de les teories idealistes proposades per Plató i Aristòtil: el bon polític no és el que té bones qualitats morals sinó el que sap arribar al poder.
• Recuperació i actualització del llegat polític de la història de Roma.
• Estudi empíric de la realitat política sense il·lusions o enganys.
• Concepció pessimista de la naturalesa humana: l'home es mou per ambició, les passions i els desigs.
• Independència de la política respecte de l'ètica.
• La religió és bona o dolenta en la mesura que és políticament útil o inconvenient.

El manteniment i la protecció de la convivència, el governant ho porta a terme mitjançant:

• La prudència política: capacitat per preveure situacions futures, que inclou sentit de l'oportunitat i acceptació de les oscil·lacions de la fortuna (sort).
• La virtut: força, intel·ligència i valor del Príncep (governant) per imposar un ordre estatal lliure de corrupció.
• La força: la seguretat ha d'estar garantida per un exèrcit format per ciutadans i no per mercenaris.

Tot i que Maquiavel mai no ho va dir, se li atribueix la frase "el fi justifica els mitjans", ja que resumeix moltes de les seves idees.

Es considera Maquiavel com un dels teòrics polítics més notables del renaixement, ja que amb la seva aportació s'obrí camí a la modernitat en la seva concepció política i a la reestructuració social.

Tradicionalment, s'ha trobat una aporia en el pensament maquiavel·lià com a conseqüència de la difícil conciliació de les seves dues obres principals, els "Discursos sobre la primera dècada de Tito Livi" i "El príncep".

En els "Discursos", Maquiavel es declara partidari de la república, partint del supòsit que tota comunitat té dos esperits contraposats: el del poble i el dels grans (que volen governar el poble), que estan en constant conflicte. Per a Maquiavel, el millor règim és una república ben organitzada (presa com a exemple la República Romana), aquella que aconsegueixi donar participació en els dos partits de la comunitat per, d'aquesta manera, contenir el conflicte polític dins de l'esfera pública.

Maquiavel assenyala, i d'això la qualificació de "ben organitzada", que és primordial que en l'esmentada república es disposi de les institucions necessàries per canalitzar el conflicte dins de les mateixes sense les quals la república es desarmaria. Cap de les altres formes de govern com l'aristocràcia, la tirania, la democràcia o la monarquia aconsegueixen l'equilibri dels partits dins del règim per la qual cosa són inestables.

Els intèrprets proclius a les tesis republicanes han pretès, des de Rousseau, conciliar la contradicció entre els “Discursos” i “El príncep” afirmant que aquest últim suposa un exercici d'ironia que senzillament despullava a la llum pública el que eren les verdaderes pràctiques del poder.